MIRAR explora la relació entre qui observa i qui és observat, qüestionant com la percepció de l’altre altera i transforma la nostra manera de veure i d’habitar el món. La mirada mai és neutral; s’hi teixeixen significats, s’hi projecten històries i s’hi modelen realitats. No és un reflex passiu, sinó un acte que construeix i modifica, una transformació constant on la percepció esdevé creadora.

Allò que veiem no és només el que tenim al davant, sinó també allò que la nostra experiència, emocions i context ens permeten revelar.

Mirar és un acte de trobada: una possibilitat de reconèixer l’altre o de marcar distància, d’obrir camins o d’aixecar barreres. En cada creuament de mirades es negocien la pertinença, la connexió i el lloc que ocupem dins el teixit social. La mirada defineix, encotilla, però també allibera.